Dr.Zoidberg

Nom que m'ha posat la meva filla perque li dec recordar l'original , criatura del espai que li encanta el peix. Ara entenc perque som pocs els que ens agrada el fish a casa, questio sens dubte de la mutacio genetica que deu aparaixer cada tres generacions.La propera sens dubte que tindra problemes perque el peix el trobaran a l'antartida i segurament s'el quedaran els Japos.
El tema de la foto es el camuflatge. Ningu sap realment perque ens amaguem darrere de aquesta pinta...la veritat es que creiem en l'esperit de les mans (quiros en grec)que dona fortuna a qui es guarneix axí i desgràcia a qui no ho fa.Mes tard perque no ens tildin de "raros" ens varem inventar tot allo dels bacteris i d'altres cuentos.

Video-formigues

Al fi he après a posar-hi el video en el weblog. Moltes gracies Jordi tot un detall

Formigues enriolades

Roses blaves

Al final no hem anat al Toyo. Es que tot depen de si agafes el passeig cap a vall o cap a munt i l'hem agafat cap a vall, al mar. El Passeig de Gràcia i la Rambla de Catalunya estaben plens de gom a gom. Els models de vianants eren poc variats, esencialment catalanets, catalanins, roseríes, llibreters , partits polítics de la terra i els que es creuen que ho son, tot en clau de quatre barres.
Els guiris eren els menys i es distiguíen perque eren els de les roses blaves. Al cap de vall del Passeig de Gràcia, els de la gavina, habíen posat un xiringuito del que no he pogut veure ni les intencions ni els llibres que s'hi exposaben, tot ha anat ràpid i quan hi he arribat veig que recullen a tota maneta la parada, el toldo i solets ó acompanyats per la pressio del color polític dels vianants, s'han dat el piro.
En aquell moment el telefon m'ha sonat i les nenes m'han dit que ja tenien taula. Dinar de picoteo en la gran Via i infusió de maria llüisa mes amunt.
Al final hasta hem tingut temps de que ens robessin la cartera d'una de les nanes, un completo: politica, turisme, cultura popular i mangoneo... em sona a Marbella?

BARÇA BARÇA

Enric un gran espectacle en tots els sentits (vista oida, olfacte, gust ...) lo del partit del Barça. El que recordo mes es la parella del costat, no els coneixia de res pero al final haguessim anat a fer una cervessa junts tan fàcilment.
Amb que poc ens podem fer amics els humans i emb que poc tambe ens matem "a palos" . Es clar que si ho fas com el tio nota que es paseijaba devant dels Bojos Nois amb una bufanda del Madrid , s'hauria de parlar de masoquisme mes que d'amistats truncades.
Ja ho veieu aqui el menda i l'Enric en mig del "machaque" de cordes ,vocals...Barça, Barça!!

Sant Jordi Matalaranya

Avui es el sant del meu fill i el meu. Sant Jordi es la festa de primevera mes carismàtica del meu país, CATALUNYA. Anirem a la Rambla de Barcelona a veure l'ambient, les roses i els llibres... Ens barallarem en plan familiar quan tinguem gana intentarem menjar al Toyo i tornarem a casa.
Desde aqui salutacions a tots els jordi's .

LA MONA

Una tradició que val la pena. De petit t'enlluerna els plomalls del pastís , desprès la xocolata i de gran esperes que el teu padrí s'en en recordi amb alguna pela (ara euriki) . Una eina mes de reunió familiar en torn a les múltiples fartaneres mediterranees. Algun dia us explico com es fa l'arrós del tros.

Alien's attack

Una mica mes i s'em emporta la ma. Avui farem la prova definitiva i volem que sigui algo mes que una mengamans . Veurem com es porta amb els bistecs i la carn de xai...Al menys ja tenim la experiència de veure-la a cal Teje.

CASA

A la vora les nenes miren la tele, la ona reposa i al fons algu repasa l'internet. Un diumenge qualsevol a casa, sense feina.

Afició ó afecció?

Aqui tenim l'Angels en plena revisió blogegràfica i posta al dia dels temes interesants. Afició mes que afecció. Als dos ens encanta llegir els comentaris del Jordi, sap escriure molt be el punyetero.

La caseta del Jordi

Desde que has martxat s'ha llimpiat un sol cop, no ho trobes extrany? Esta guapa desde dalt eh?

Bodegas Romualdo

Aficionat al Txacoli fresc del estiu he començat la seva producció massiva. La vinya ja ha brostat i crec que aquest any ja fara algun gatim. En dos anys pot arribar a duplicar-se i tenir problemes al veremar.

Molt cuentu

Molt dir que els homes tenim el poder en aquesta societat i tot cuentu, tu.Les decisions , al final van a parar a mans de les dones, cosa en que el meu avi ja em tenia mes que avisat: "vingui de on vingui el vent de la part de la Dona sigues parent" El que pasa es que ens agrada molt que així sia pero que no es digui...molt cuento.

Boletus Aedulis

Començo a recordar el Setembre, ja em poso calent...es mes intens que anar a can Barça .La vida es petita com un bolet pero a ratets intensa com collir-los. He intentat llegar la aficio micotica, mes que micològica als meus fills i no hi ha hagut manera. De gran tindre de comprar-los. Suposo que el meu pare va dir el mateix del fútbol...de gran haure de veure`l a la tele perque equest fill meu... no li agrada.
Les nissagues de aficions solament funcionen si hi han herencies pel mig,i vist així m'en alegro de tenir de comprar els bolets quan no els pugui collir.

Moia

Hem vist als amics de Moià, els cavalls les cingleres i el pirineu nevat.La primavera surt amb ganes i fa molt goig.

Ego

Egolatria que deu venir de gola i de porquería ó sera camisería ...no se, el cas es que tinc de posar-hi una foto sol per que surti al blog.

Hosti tu

Començo be el blog m'acabo d'enfadar sol amb els de casa. Ja sol passar que de tant en tant t'enfadis amb algu, pero el mes xungo es que realment t'ho pases fatal no pel que ha passat si no per el sol fet de enfadar-te. Be no seriem humans si de tant en tant no puguessim demadar disculpes ...Capitol dels sentiments.