Començo a recordar el Setembre, ja em poso calent...es mes intens que anar a can Barça .La vida es petita com un bolet pero a ratets intensa com collir-los. He intentat llegar la aficio micotica, mes que micològica als meus fills i no hi ha hagut manera. De gran tindre de comprar-los. Suposo que el meu pare va dir el mateix del fútbol...de gran haure de veure`l a la tele perque equest fill meu... no li agrada.
Les nissagues de aficions solament funcionen si hi han herencies pel mig,i vist així m'en alegro de tenir de comprar els bolets quan no els pugui collir.
1 comentari:
El que has de fer es mirar la manera de conreuar-los al pati. Imagine't un 'hibernadero' ple de boletus dels grossos, com a la Vall d'Aran, mmmh...
Fora bromes, imagino que al igual que amb la pesca de riu...el que realment es bonic es el cercar els bolets mes que no pas acumular-los.
Aqui de tant en tant en compro de bolets, pero son simples xampinyons. Aquests anglesos no en saben mes, pobrets...
Publica un comentari a l'entrada