
Al final no hem anat al Toyo. Es que tot depen de si agafes el passeig cap a vall o cap a munt i l'hem agafat cap a vall, al mar. El Passeig de Gràcia i la Rambla de Catalunya estaben plens de gom a gom. Els models de vianants eren poc variats, esencialment catalanets, catalanins, roseríes, llibreters , partits polítics de la terra i els que es creuen que ho son, tot en clau de quatre barres.
Els guiris eren els menys i es distiguíen perque eren els de les roses blaves. Al cap de vall del Passeig de Gràcia, els de la gavina, habíen posat un xiringuito del que no he pogut veure ni les intencions ni els llibres que s'hi exposaben, tot ha anat ràpid i quan hi he arribat veig que recullen a tota maneta la parada, el toldo i solets ó acompanyats per la pressio del color polític dels vianants, s'han dat el piro.
En aquell moment el telefon m'ha sonat i les nenes m'han dit que ja tenien taula. Dinar de picoteo en la gran Via i infusió de maria llüisa mes amunt.
Al final hasta hem tingut temps de que ens robessin la cartera d'una de les nanes, un completo: politica, turisme, cultura popular i mangoneo... em sona a Marbella?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada