El papa, no el meu , el de Roma s'ha afanyat a dir que els capellans no es casaran despres de tots els pollastres que es van "coneixent" sobre temes que fan olor de pedofilia. Com que soc esceptic no em crec mes que lo que veig i no deixo de pensar que aquestes informacions poden tenir quelcom d'amagat, un objectiu que encara no ens han explicat a la resta de mortals. El celibat a l'església va respondre auna situació d'un moment d'una societat. Avui han canviat tant la situació com el moment i la societat pel que no tinc cap dubte que el celibat pot i ha de ser revisat. Que cada capella decideixi que vol fer NO?
Em va casar el meu Sr. Oncle Ramon , sacerdot, fa 28 anys i no vaig fer els cursets prematrimonials creient que era per nebot. Recordo que em va semblar sense sentit pràctic que el meu oncle m'ensenyés temes de convivència dels que si que recordo quina experiència en tenia ell i fins i tot, vergonya, pensar que parlaríem de "coses" que en aquella Catalunya dels 70 ni a casa es parlaven. Avui crec que el bon home també ho sabia i va poder més seu sentit comú que els plans de la cúria a l'hora de validar els cursets.
Per que no utilitza l'església el sentit comú, aquell que atorga situació, moment, societat i, com es diu avui "es posa les piles"? Qui teoritza en relacions humanes antropòlegs i sociòlegs? Que n'opinen?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada