De nit un tramvia et porta a casa ,veure el mon per una finestra ...
Dos situacions estranyes que parlen de soledat i tristor.
El pati esta ple de pedres rodones i es difícil caminar-hi descalç, no pots córrer i se't claven els peus. De qui co... va ser la idea d'omplir el pati de pedres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada