
Aquesta vegada els hi he vist mes el llautó. Els partits no tenen idearis clars. Fa temps que han deixat de ser idealistes (de idearis) per transformar-se en una espècie de funcionalisme (útil si funciona) els uns mes descaradament que els altres. Les eleccions son un joc polític amb un fi concret que es el govern. En aquest joc s’utilitzen eines ideariològiques i molta, molta
parafernàlia mediàtica. M’agradaria que en Niccolò Machiavelli ens veiés des de la tomba.
Per altre banda el temps camina i no es fa enrere . Les noves tech. ens haurien d’aportar una visió de "govern" diferent. Ens podem imaginar que desapareguessin les idees i que solament es fes campanya de objectius de govern (infraestructures, prestacions socials, impostos...etc): El Ciber_elector podria fer combinacions de candidats per que tal o qual objectiu de govern que li fos interessant, sigues mes probable que es portes a terme. Igual com la gent jove juga al futbol on-line, formant uns EQUIPS hipotètics comprant i venent jugadors i endeutant el club (l’estat) . Però com que el tema electrònic donaria per mes el electorat seria qui posaria el preu del treball dels elegits (haver assolit un objectiu en un temps promès) lo que convertiria als governs en maquines de governar i NO com ara que necessiten mig any per veure com esta lo que ha deixat el anterior govern , mig any per fer un programa de actuació i tres anys per assolir-ho (es a dir no acaben res perquè ja els hi toca canviar)...imaginem que no costa res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada