Hem tornat a la font . He vist que la plaça està igual, immersa en un espectacle continu , tranquil, rítmic dia i nit. Plena de estiuejants. Els petits , els dels cotxets, els de les bicicletes envoltats de Pares i avies. Els altres, nosaltres, asseguts a les terrasses. Allí hem practicat l’esport que mes m’agrada d’aquest poble el BARING. Es tracta de contemplar com passen els altres m’entres es fa un cafè ó una cervesa assegut en una terrassa de bar. Es pot comentar el present (l’estiu, les vacances ja fetes , la morenor, posar-se guapo ) el passat (com han crescut , quin goig que feies , aquí s’asseia la iaia, allí t’havies de parar un rato quiet perquè l’avi et feia la foto anual a la font) o el futur (que farà la canalla quan siguin grans, i que faré jo quan em faci mes gran). La temàtica ha canviat amb le temps molt present i futur al principi deixa pas a ls records desprès.
Sense la plaça no hi hauria Prades. Així , no seria millor canviar la denominació d’origen de les patates de Prades per
A la tarda desprès de la primera partida de Baring, hem anat a Cornudella i hem pujat (vaja, ho ha fet el cotxe ) a l’ermita de Sant Joan del Codolar. Hem vist des de allí tota la vall del Siurana entonant el KAMAKO propi de la ocasió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada