La Matança

Tot i no sent meves tenen els records de la matança del tocino que jo recordo. Possiblement ho hagi vist un sol cop però recordo des de l’altura on era (al pis de dalt de cala Iaia , al solà) que aquestes eren les imatges. Aquestes fotos son del 57 als meus 3 anys i son de Linyola un poble de la mateixa comarca que la del meu Padrí.

Tocino, mandongo, xollar, llangonisses, xoliços, tastets. Son les paraules que tinc lligades a aquells moments. Ara els records son història i tenen molt valor per mi.

Lo poble del Pare

Recordo de Sidamunt la casa i el corral.
La entrada de la casa al carrer de la font donava a migdia. A l’estiu sortir de casa era entrar en un forn. La entrada era fresca i tenia un cuarto a la esquerre que un any vaig veure ple de gra. A la dreta hi havia la escala que portava a dalt on vivien la Iaia i lo Padrí. Sota l’escala feta d’uns graons de pedra arenisca, el rebost amb una porta que donava a l’entrada. Una porta massa directe al carrer perquè un cop la Iaia em va explicar que els "gitanos" van entrar al rebost de la casa de mes amunt . Compteu si era de greu que li entressin al rebost per que allí la veïna hi tenia molts queviures que asseguraven el menjar d’uns quants mesos. A la mateixa planta baixa , per un passadís fosc, s’arribava a la quadra on hi havia la mula, un animal "terrible" que et podia donar una guita. Al menys això em deia la Iaia.
Sortint de la quadra pel darrera hi havia el corral. El corral era rectangular, omplia tota la part posterior de la casa. Estava fet amb unes parets de terra, com la casa, que el separaven del veí de sobre i d’un carreró de sota. Al fons tenia una gran portalada per on hi podia entrar un carro ben carregat. En un extrem hi havia una petita construcció (la corralina) també feta de terra, on hi tenien els tocinos (lo coch). Tenia una entrada petita, tant que obligava a acotar-se, pintada de color vermell esmorteït pel sol. A la paret de la corralina que donava al pati hi havia unes portes a ras de terra, baixetes, i allargades que permetien donar de menjar als animals des de el corral sense entrar.
Les parets del corral no eren nues, tenien unes gàbies de fusta amb teuladeta i tot, posades a mig aire on la Iaia criava conills lluny de les malvades gallines. La resta del corral ja el podeu imaginar; eren tot gallines lliures i malicioses que s’ho menjaven tot.

Felicitats

Desde aqui vull felicitar en aquest dia a tots els Gestors de la Sanitat Pública per que cada any milloren la seva eficàcia. Recordar ,per la seva gran noblesa, a tants i tants d'ells que han fet el "curs de gestion" , master, ó com se digui ,despres de rebre el càrrec. Per ultim aplaudir a tots aquells que han entes la seva tasca com un compromis amb la societat i no un simple modus vivendi...

Els ossos de la "Carn d'olla"

La nina i la ona quan fem "cuina" esperen el regal final. De vegades la nina ha fet "guàrdia" devant de la cuina per defensar-la dels altres. Aqui hi ha el resultat final.

Els Tiets

Els tiets s'en van de dinar de Nadal a cala Marisol

PER NADAL

Per Nadal qui res no estrena...no estrena res.

Santa inocencia !

Heu sentit que retornaran tot el fruit de la especulació immobiliaria dels últims 8 anys ?
Recordeu que “the candidate” el Dr. Pollo , com a bon polític va reneixer de les seues cendres i va tornar a dir mentides i a aprofitar-se de les recalificacions...aquí podeu veure el seu estat actual.
Mals aires per aquestes bèsties al Nadal...totes van a la cassola !

Bon NADAL

Altre cop el NADAL. l’aspecte de la tanca amb la estètica dels “grafiteros” i les obres de fons fan idea del moment. Canvis o evolució? Nadal persisteix com festa del solstici d’hivern tot i que evoluciona amb els temps. Lluny dels topics del consum i la fal·lera del afartament Nadal persistirà mentre no canviï la mobilitat del sol.


BON NADAL A TOTHOM

Jaume pintor gòtic

Ei ! historia nens historia...aquí podeu veure un quadre que va pintar el meu parent de Valls. Repasseu be el retaule, en Jaume hi posava les cares dels parents en el lloc dels personatges...a qui us recorda?

Cami a Holanda

L'hereu ha marxat a Holanda a veure a sa germana i els amics comuns europeus. Aqui el tenim en plena voragine del aeroport sortint del Prat.