La vaga no ve d'ara ni solament per calès. la historia es podria resumir ....
Varem heredar d'en Franco l'atencio sanitària per a tothom. El Pujolet i companyía es van afanyar en fer-se seva la sanitat però en lloc de universalitzar-la la van subcontractar. Aparexíen les empreses de proveïment de salut (noms rimbombants i estrafolaris per dir que no tenien calés). Amb tot, en lloc de crear un sistema de salut senzill i modest els Pujolistes es dedicaren , algun cop amb connivència, a tolerar que existisin uns metges de primera categoria i uns altres de segona.
Mentres un metge d'hospital de comarca tenia meys recursos (i guanys) que els dels centres gestionats per les entitats públiques , les antigues "Residencies sanitàries" , el pes de la sanitat el portaben , si mes no per un igual. Al final la xarxa de hopitals d'utilitat pública (un altre invent) va arribar a tenir un pes cada cop mes important en la salut del tot l'estat.
L'administracio , els coleigis professionals i les societats de especialitats , no varen treballar per a crear un model universal encara que , repetim, fos senzill, es dedicàren a vetllar per les diverses modalitats de poder (científic, social o administratiu...) negant-se a "veure" com els metges tenien cada com mes feina i cada cop menys recursos per curar als seus pacients.
Despres s'inicià la moda que en diriem "explicatòria", es a dir molt d'explicar lo que passa , molt de aguantar la cadira (i el sou ), però ningu amb els dallonses ben posats per fer algo realment útil. I que era si no, per lo que estaba previst que servisin totes aquestes entitats?. Pot ser... crear un model de salut PUBLICA ?
Mes tard, com a bons catalanets ens hem dedicat a la pela. Que la sanitat es cara? donçs a rebaixar gasto. I com ho podem fer? estalviant com ho fan totes les empreses, treballar mes per menys. Aquesta situació va precisar de noves profesions del mon sanitari , els gestors.
Nois, la idea era bona qui entengui de numeros que compti. Pero... poc a poc a part de dedicar-se a comptar s'en adonaren que "qui paga mana" i que es millor manar que ser manat. D'aquesta forma ja no va ser necessari saber de medicina per manar en el mon sanitari, calía saber.... ai!, ara ja no ho recordo.
La població mentrestant ha viscut enganyada perque si be s'els deia en clau electoralista "rebaixarem les llistes d'espera" no s'hi afeigía "sense un control de qualitat profesional" . La impressio que estem donant en el mon sanitari es que son mes importants els cales per arribar a fi de mes que millorar en els diagnòstics.
Al final ha petat ( encara prou suaument) i ho ha fet , possiblement , a les mans de qui menys culpa en te. Recordem que la subcontractació de la medicina es obra del anterior govern i que aquest va manar durant prou de temps per preveure-ho i fins i tot buscar-hi solucions.
I de solucions n'hi han? Segurament. Que els metges facin encara millor de metge , els administradors busquin mes cales perque puguin fer de metge I l'administracio, els coleigis de professionals i totes les entitats que puguin tenir una mica de ressò social expliquin als pacient com es la situacio real i no els enredin.
Possiblement no sigui del tot veritat el que aquí diem però ,com diuen els italians, "si non è vero e ben trovato".
Salut a tots.
